Qui paga la festa?

Potser acabaríem abans si els catalans votéssim jutges i no polítics per governar el país. Al capdavall, en els darrers anys han estat els tribunals i el govern espanyol els qui han decidit quan es convoquen eleccions, qui pot ser candidat i qui no, quines idees són legítimes i quines mereixen ser reprimides. Espanya treu presidents de la Generalitat i ara també consellers, segresta la sobirania parlamentària i empresona representants elegits democràticament.

I ara la justícia espanyola ha decidit convertir, com a mínim per uns dies, el cicle electoral català en un circ que costarà molts diners i farà perdre molt de temps a un govern i una ciutadania empantanegada en una crisi sanitària i econòmica colossal. La decisió del TSJC d’imposar provisionalment les eleccions el 14F, malgrat que el Govern i tots els partits tret del PSC havien acordat l’ajornament per raons sanitàries, farà que el 29 de gener comenci la campanya electoral per ordre judicial. I abans del 8 de febrer, el TSJC decidirà si manté la data del 14F o accepta com a legítim l’ajornament al 30 de maig. Tot plegat, a petició d’un ciutadà anònim, teòricament en defensa del seu dret individual de participació electoral, però a la pràctica com a testaferro del PSC.

Forma part del dret fonamental votar en una determinada data, o simplement ho és votar amb la periodicitat exigida per legitimar democràticament el sistema? Per què el Suprem i la JEC mai no han paralitzat un procés electoral a petició d’un ciutadà i sí ho ha fet el TSJC? I en definitiva, qui pagarà la festa? El Govern i els partits destinaran molts recursos econòmics a engegar una campanya que no se sap si acabarà a les urnes o serà suspesa abruptament, per no parlar de la inseguretat i confusió que pot generar entre els ciutadans i els mateixos partits aquesta interinitat absurda.

La Generalitat hauria fet bé de demanar al TSJC en les seves al·legacions que imposés una fiança al particular que ha recorregut per cobrir aquestes despeses en cas que les eleccions finalment siguin ajornades i la campanya del 14F hagi estat un teatre dirigit per uns jutges que necessiten massa dies per prendre decisions urgents. No té sentit pagar amb diners públics un xou que només fa riure al PSC.