Amb la caiguda de les mascaretes al carrer, aquest dissabte es tancarà una etapa molt llarga d’alta exigència a la població que s’haurà d’analitzar des del punt de vista sociològic. Sense discutir l’eficàcia que hagi pogut tenir la mesura en la contenció de la pandèmia de Covid –difícil d’avaluar amb precisió, perquè el veritable punt d’inflexió ha sigut la vacunació–, ens hem de plantejar si la relació que s’ha establert entre les autoritats i els ciutadans –ells manen i el poble obeeix– és l’adequada en una societat democràtica del segle XXI. I tot indica que la resposta és que no.
L’emergència i la brutalitat de la pandèmia ens va aterrir i va fer emergir una gran tendència a l’obediència i a la delació. Discussions en espais públics entre ciutadans que discrepen sobre si uns o altres porten la mascareta ben posada i denúncies constants i escandalitzades a les xarxes –i als mitjans de comunicació– pels grups de joves que s’acumulaven a les places i les platges a falta d’altres llocs de reunió. La mascareta en espais oberts i sense aglomeracions –l’hem portada en carrers deserts a altes hores de la nit… un cop aixecat el toc de queda que també hem respectat religiosament– ha sigut qüestionada des del punt de vista estrictament sanitari i s’ha reconegut que tenia l’objectiu de mantenir vigent la mentalitat d’emergència.
També resulta impactant veure’ns com formiguetes a les cues nord-coreanes de la vacunació, que funciona com un rellotge suís, tot s’ha de dir: és la primera cosa d’aquest període que ha estat ben organitzada des del primer moment. Tota la resta ha sigut caòtic i marcat per la improvisació, sobretot perquè la pandèmia ens va esclatar a la cara mentre els autoritats que hem obeït aquest any i mig estaven instal·lades en un negacionisme que ara han oblidat i que es va afegir a la feblesa endèmica del sistema sanitari.
És hora, doncs, de transformar aquesta lleialtat i empatia que hem demostrat en exigència perquè el sistema sanitari estigui més ben dotat, perquè la vigilància epidemiològica funcioni realment a partir d’ara i perquè les vacunes arribin a tot arreu. Si no d’aquí a un any –o dos, o tres– tornarem a estar tancats a casa i amb el cap cot.
6 
