Deia fa unes dies el doctor Laporte –eminència en farmacologia– que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) estava “fent el ridícul amb la vacuna d’AstraZeneca”. Però el caos que ha vingut després deixa curta aquesta anàlisi. El màxim exponent del desastre és l’estira-i-arronsa que mantenen l’OMS i l’EMA. Dos grans organismes internacionals que haurien de vetllar per la salut de milers de milions de persones i que s’estan tirant els plats pel cap per un matís en una frase que ja era prou ambigua. A l’EMA veuen clara la vinculació entre la vacuna i casos “rars” de trombosi, però no saben explicar-ne les causes ni gosen vincular-ho a cap grup d’edat ni a cap sexe en concret. Tot i que s’ha parlat de dones més aviat joves, ells mantenen que no hi ha prou dades. I l’OMS replica que la relació causal és “plausible però no està confirmada”. De manera que estem com estàvem: no sabem res.
Tot i així, aquests organismes venerables –ja no venerats– repeteixen com lloros que la vacuna d’Oxford té més avantatges que riscos. Només els falta afegir que “el que no mata engreixa”. En aquestes circumstàncies, molts governs del món occidental –on l’opinió pública compta– han entrat en pànic. Estan en un dilema horrorós entre la necessitat de vacunar i la por a tenir sobre les seves espatlles una mort per “efectes secundaris infreqüents fortament associats” al vaccí. Per això van fent cops de volant que desconcerten la població. Comença a formar-se a l’ombra un lobby de mares de més de 70 anys –començant per la meva– que, amb una Pfizer ja posada o albirant-la, fan campanya amb els fills, d’entre 45 i 55 anys, perquè no es deixin ensarronar: no et deixis punxar l’AstraZeneca.
I els fills, per molt que vulguin entendre les enormes dificultats que presenta la situació, no tenen gaire arguments quan passen coses com l‘estrany posicionament de la conselleria de Salut d’aquest dimecres a la nit. En plena nova onada de pànic, a Madrid s’ha decidit limitar la vacunació amb AstraZeneca només a persones d’entre 60 i 65 anys d’edat, ja que fins ara la majoria de casos de trombosi han estat en dones força més joves. La sorpresa ha sigut que Alba Vergés, després d’haver estat reclamant, amb Josep Maria Argimon, que no hi hagi cap topall d’edat en l’administració d’aquesta vacuna, ens etziba que finalment l’Estat fa “el que sempre ha reclamat Catalunya”. Tot plegat, per no haver de dir que no s’atreveixen a mantenir el seu criteri i que és millor rectificar-lo.
10 
1 
