TV3 ha fet la seva funció oferint dues entrevistes importants a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Dues converses llargues en què Vicent Sanchis va aconseguir que els màxims responsables de l’1-O dibuixessin, amb bastanta claredat, quina és la seva posició estratègica actual, a gairebé tres anys de distància del referèndum. I la principal novetat és que tot indica que tant JxCat com ERC han adquirit la consciència suficient com per assumir que només es poden quedar al Govern si repeteixen la mateixa coalició, un fet que -vejats miracle!, que diria el vell Turmeda- els ha fet recuperar la relació personal i política.
Així les coses, el principal objectiu per a l’independentisme ha de ser superar, per primera vegada, el 50%+1 amb la suma de les tres llistes, un resultat que tindria un fort efecte polític més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol. I, en segon lloc, caldria que la campanya electoral servís per deixar clar quins escenaris obriria aquesta hipotètica majoria reforçada al Parlament. S’han començat a fer algunes propostes, com un segon referèndum o determinades campanyes de desobediència civil, fins i tot ressona amb força el simbolisme d’Urquinaona… Hi ha opcions i el moment de plantejar-les, almenys a grans trets, és en la dinàmica mobilitzadora d’una cita electoral important.
La majoria independentista, com el dinosaure de Monterroso, continuarà allà. I potser fins i tot creixerà. Són temps de reconstrucció del país i de reforçament d’una hegemonia política que s’ha de fer efectiva. I sembla que hi ha qui ho ha començat a entendre.
