La pandèmia de la covid-19 ha obligat a posar la salut en una posició prioritària en l’agenda de qualsevol govern. A partir d’aquí els programes electorals de la majoria de formacions polítiques s’omplen de promeses que busquen sincronitzar amb el sentiment majoritari de la societat en aquell moment concret. I està clar que l’emergència sanitària ha fet que hi hagi ara una major sensibilitat respecte totes aquestes qüestions.

Els pressupostos pel 2022 seran l’indicador que posi de manifest en quin grau el Govern pot complir amb les promeses que els programes electorals, tant d’ERC com de JxCAT, havien deixat negre sobre blanc en les darreres eleccions, uns comicis celebrats enmig de la pandèmia i sota l’amenaça d’una nova onada de contagis. En una conferència la setmana passada el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, deia que ho tenia “tot lligat” perquè el pressupost del departament complís per a l’any que ve les expectatives mínimes, més de 12.000 milions igualant la prevista per aquest 2021, incloent-hi els fons covid extra de l’Estat, que van suposar un ingrés addicional de 2.160 milions.

La dotació pressupostària per a Salut serà un element clau per a la credibilitat del Govern, que ha fet bandera de voler posar aquesta qüestió en el centre de les polítiques públiques. Però ho és més encara perquè d’aquesta dotació depèn començar la reparació d’un sector professional, peça clau de la seguretat nacional, que està enviant inquietants senyals d’alerta. Les enquestes sobre la salut mental de metges i metgesses que han sorgit darrerament confirmen un estat de desànim generalitzat que posa en risc la qualitat del sistema sanitari, sobretot pel que fa a la qualitat assistencial.

Per aquest increment de pressupost, el Govern necessita la participació inexcusable de l’estat amb l’aportació dels fons extra per fer front a la despesa que la pandèmia encara provocarà de forma sostinguda. Precisament amb aquest objectiu el consell d’administració de l’ICS va enviar la setmana passada un manifest al govern espanyol reclamant que aquesta ajuda es mantingui per a l’any que ve. No és una demanda només de Catalunya. Andalusia i el País Valencià també estan pressionant el govern espanyol i ho han fet amb la presentació d’uns pressupostos que inclouen unes partides fantasma, anunciades en qualitat de transferències de l’Estat. La reclamació d’aquesta partida és important, però l’increment de la despesa en salut no ha de basar-se únicament en aquesta transferència de l’Estat, ha de ser un reflex de la voluntat real de qualsevol Govern d’una nova distribució dels recursos, més enllà d’un ajuda.

Comentaris

    Narcís Novembre 09, 2021 | 08:33
    Només esperar els metges prenguin el pacient com quelcom únic, com quelcom sagrat, com quelcom on recaure totes les oportunitats de salut que hi puguin haver .. i sinó demanà'ls-e tot exigint-li fora mida ! PD : tant de bo , la consciència mèdica sigui impermeable a qualsevulla misèria material tot cercant la vida, la màxima qualitat de vida , del pacient !

Nou comentari