L’anunci de Jaume Collboni d’abandonar el vaixell que oficialment pilotava amb Ada Colau per sentir-se “lliure” per preparar la campanya electoral que l’enfrontarà a qui ha estat la seva sòcia entre el 2016 i el 2017 i des del 2019 ha constatat que l’efecte Trias ha fet efecte. El que havia de ser una campanya que repetís els esquemes del 2019, amb la incògnita de si ERC tornaria a guanyar però el bipartit repetiria i qui quedaria primer dels tres, ara és una partida d’escacs en tota regla on fer prediccions és absolutament temerari, tant pel que fa a resultats com a aliances. ERC i els Comuns seran l’aliança natural de què parlava Maragall? La sociovergència és possible a Barcelona? El bipartit està descartat per la sortida de Collboni? I un govern independentista? Amb Trias, Junts s’ha colat en una aritmètica electoral de la qual havia estat inicialment expulsat.
Però la sortida de Collboni, clarament influïda per la irrupció de Xavier Trias -fins al moment, l’única alternativa a Colau aparentment solvent-, hauria de donar peu a una altra reflexió més enllà dels partits i les estratègies de campanya més o menys encertades. Collboni va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per quatre anys, no per tres i mig. Marxar per servir a la seva pròpia causa i no a la causa de la ciutat és un acte de deslleialtat amb el ciutadà. Tant al que l’ha votat com al que no. Manuel Valls n’és un clar exemple.
Per això encara resulta més esperpèntic que Collboni amenaci de trencar el govern amb Colau i fer sortir el seus regidors si l’alcaldessa no li dona la primera tinença a Laia Bonet. Demana respecte als pactes del 2019. Però ell és el primer que no els respecta sortint per fer-se la campanya del 28M a mida.
16 
3 
