Fa setmanes que parlem d’espionatge. Hem après tant sobre l’evolucionat catàleg de la tecnologia que permet ficar-se en la vida dels altres, sense que ni tan sols ho notin, que els escèptics hem hagut de donar la raó als apocalíptics. Estem perduts. Les eines per arrasar els drets fonamentals estan molt a l’abast, sobretot dels estats i els seus organismes, i l’única sortida que ens queda és extremar l’exigència com a ciutadans per intentar –almenys intentar– que els abusos siguin descoberts i castigats políticament i penalment. No és ingenuïtat, és una necessitat imperiosa. No podem acceptar el relat segons el qual “aquestes coses passen” i “aquestes coses passen a tot arreu”.
El cas del qual El Món publica detalls avui, la persecució d’un independentista que ni tan sols té projecció pública, és una mostra dels mètodes amb què pot arribar a treballar la policia espanyola, sense ni tan sols molestar-se a demanar un permís judicial que ens hem quedat sense saber si els l’haurien donat. És un cas, però segur que no és un cas aïllat. Ha sortit a la llum per casualitat: perquè la víctima va portar el cotxe al mecànic, que va descobrir amb sorpresa que duia una balisa geolocalitzadora. Després hi va fer la persistència de l’afectat i la bona tasca dels Mossos, que van investigar els fets amb rigor fins arribar a l’espia: un agent de la policia espanyola.
El més significatiu, però, és la declaració que va fer el policia espia davant de la jutgessa que s’ha vist obligada a imputar-lo i interrogar-lo. El vídeo dura mitja hora però val la pena veure’l sencer. La prepotència de l’agent explicant que va posar la balisa sense permís judicial –matisa que, si no l’hagués descobert el mecànic, més endavant hauria demanat al jutjat que validés l’operació– deixa molt clar el que considera l’Estat que pot fer amb la dissidència, fins la més petita. I és l’Estat sencer, tot ell. No és només la policia. Perquè l’actitud de la jutgessa, fent de secretària del policia imputat i ajudant-lo a construir la declaració amb to comprensiu i, en canvi, mostrant menyspreu per l’advocat del denunciant, acaba d’il·luminar els engranatges d’un tot. Un tot totpoderós.
12 
