Fa bé el president Torra en subratllar, amb el gest simbòlic d’una denúncia per corrupció de la monarquia, les profundíssimes mancances democràtiques que pateix la societat espanyola des que el tardofranquisme es va transvestir en democràcia. Perquè no només està prohibit debatre sobre el futur institucional de Catalunya, també ho està fiscalitzar, des del Congrés dels Diputats, les martingales i comissions que han enriquit la família Borbó fins a uns extrems que es desconeixen perquè tampoc no es poden investigar.
Els catalans no tenen dret a decidir, però és que els espanyols tampoc. I això és el que subratllen amb insistència els partits del règim quan es limiten a demanar ‘un gest’ des de dalt, un senyal magnànim des del palau de la Zarzuela que calmi la inquietud d’un poble que convé que sàpiga poc i decideixi menys encara. Una societat de ciutadans exigiria fiscalitzar el que ha passat amb els seus diners; a una massa informe de súbdits -percebuts com a populatxo- només se’ls convoca a cridar ‘visca el rei’ mentre agiten una bandereta darrere de la tanca policial.
Per això la resposta a la immensa presa de pèl de la família Borbó ha estat la pròpia família Borbó saludant amb la mà en una gira autonòmica en què el preparao ha volgut fer de campechano. Un tour que passarà per Poblet sense convèncer ningú de res més que no sigui que, de vegades, la poca vergonya també es transmet de generació en generació.
1 
