El conseller d’Economia, Jaume Giró, té un pla. És discret i no n’ha fet gaire bandera. Curiosament, és un projecte que sí que pot canviar de forma tangible la complexa i, molt sovint, hermètica administració territorial catalana. De fet, sembla com una mena de pla secret que, cada cop que preguntes, la respostes són tan discretes que sembla un projecte clandestí. La idea és lluitar contra els càrtels que ocupen la contractació pública d’obres, serveis i subministraments. Un veritable problema de les democràcies burocratitzades i amb un ampli catàleg de serveis públics.
L’entramat de l’estructura de compres i serveis de l’administració pot arribar, en alguns casos ja ho és i de forma consolidada, un sistema d’economia extractiva i amb una natural tendència a l’oligopoli. Alguns ho titllen de “capitalisme d’amiguets”. En tenim exemples amb l’Íbex 35 o amb gran capacitat d’influència legislativa, executiva, judicial i mediàtica de les grans corporacions que subministren energia, recullen les escombraries o fan la neteja d’instal·lacions públiques.
En un apartat gairebé camuflat d’un pla de Govern amb més de 1.500 mesures –la majoria, literatura de folletí o carnassa de la nova política comunicativa– hi ha els dos punts de l’interessant projecte Giró. Per una banda, l’aprovació de la llei catalana de contractació pública i, per l’altra, el desplegament de l’estratègia de millora de la compra pública a Catalunya. És a dir, la porta per canviar una estructura que facilita la corca del sistema, la manca de transparència i els grups industrials que creixen a raser del diner públic i dels seus ingents contractes.
Podria ser que el projecte fos el que al Parlament s’ha convertit en la riota de cada legislatura, el famós i tradicional projecte de llei electoral catalana. Però, la realitat és que la intenció està escrita negre sobre blanc. Esperem que no quedi dormint el son dels justos perquè la mesura pot ser el remei per moltes de les falles del sistema i per garantir una democràcia més neta, més transparent i més exigent. L’esgargamellat republicanisme es demostra en coses com aquesta. La resta, literatura. Aviam si se’n surt el conseller.
