O resultats o resultats. Aquesta és l’avís que ha llançat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu primer discurs de Nadal, que ha volgut que fos diferent. Ha volgut marcar la diferència amb una data nova, Sant Esteve, i amb un escenari que no és l’habitual, fora de Palau i en una escola on va començar la immersió lingüística. Després del simbolisme ha fet una extensa reflexió sobre els efectes de la pandèmia i ha intentat llançar un missatge d’ànim difícil, perquè el desànim regna en aquest Nadal escapçat socialment i comercialment per l’Òmicron després de gairebé dos anys de pandèmia. Ha reservat per al final la qüestió nacional i, contra el que defensa ERC, ha acabat posant una data, o un període temporal, sobre la taula: l’any que ve.
El 2022, segons Aragonès, han de passar coses. O hi ha resultats en la negociació amb l’Estat o es prepara el pla B. La solemnitat del missatge de Nadal converteix en un compromís el que s’hi diu. O així hauria de ser. Aquest discurs no s’improvisa. Està pensat i repensat. I conté el missatge que, “per si la negociació s’encalla i no aporta resultats”, l’any que ve també s’han de “començar a construir alternatives”. Escepticisme total per la via negociada i crida a la unitat d’acció independentista, que ara mateix ni hi és ni se l’espera.
Aquesta idea llançada pel president Aragonès en un dels discursos més esperats de l’any no pot ser retòrica. Si queda buida de contingut, passarà factura. No només a ERC, sinó a tota la classe política. I si aquest objectiu és real, el primer que han de fer les forces independentistes és canviar la manera de relacionar-se. En la batalla a tres bandes que mantenen ara serà impossible construir cap alternativa a res.
