Parlar amb qui no vol escoltar

"Vist com es planteja per part de Madrid l'entremès de la bilateral, és inevitable projectar l'escepticisme sobre el plat fort, que ha de ser la taula de diàleg"

Hem tingut un somni. De fet és un somni recurrent, o més aviat un malson molest que es va repetint. Hem somiat que polítics catalans anaven cap a Madrid carregats amb carpetes d’arguments i xifres a interlocutar amb representants de l’Estat espanyol. En ocasions hi van a parlar amb diputats, amb tot el Congrés, de fet. Altres vegades, es troben amb membres del govern espanyol. I mai en surt gaire res. Entre res i poca cosa, depèn de qui hi ha a la Moncloa en cada moment.

L’operació es repetirà aquest dilluns i així ha de ser pel que fa al fet de reunir-se. Mai no diguis mai a una reunió. Catalunya no és país per al “nunca jamás” que fa anar Pedro Sánchez. La comissió bilateral Estat-Generalitat s’ha de reunir. De fet, ho fa massa poc: tres anys sense convocar-se. El problema és què se’n pot esperar, que és més aviat poc.

La consellera Vilagrà i el vicepresident Puigneró hi van amb una llista de 56 traspassos pendents: això ja dona una idea de la multitud de qüestions endarrerides crònicament, una dinàmica que arriba a ser insultant en el cas de la dissortada disposició addicional tercera del maltractat Estatut. A més a més, fonts de la Moncloa ja van fer córrer divendres que en aquesta reunió no s’hi parlarà del repartiment dels fons europeus: li fan saber a Pere Aragonès que si volia saber-ne alguna cosa en una reunió polítics hauria d’haver anar divendres a la conferència de presidents. Ara el tema ja està en un estadi tècnic i s’abordarà en una trobada sectorial i multilateral convocada pel ministeri d’Hisenda.

És a dir: la bilateralitat es redueix al mínim possible, no fos cas que Catalunya oblidi el cafè per a tothom, i el guió el marca Madrid. D’aquesta trobada sobre qüestions eminentment administratives en poden sortir alguns acords, que seran presentats com a concessions, i la majoria dels quals amb un calendari tan inconcret que permetrà una llarga i lenta dissolució en l’oblit de l’imaginari col·lectiu.

Es farà la reunió, es farà la foto i ja en parlarem. Vist com es planteja per part de Madrid aquest entremès, és inevitable projectar l’escepticisme sobre el plat fort, que ha de ser la taula de diàleg de la tardor.

Comentaris

    Aragones, i si plegues, esclau del Ferrovial IL CAPPO JUNQUEIRAS.es 02/08/2021 6:42 am
    Aragones va més perdut que un gos al mig del mar. Noi, i si pleguew, chacha amb peineta del junqueras el vostre Rey d'ere
    adolf 02/08/2021 7:47 am
    Francament m'avorreix tots aquests articles que només exposen victimisme, ploramiques.....i que així ningú i especialment Europa no ens pendrà en serio, essent Pilar Rahola a la champions, potser de tant en quant podrieu fer propostes que serien mes positives.
    Narcís 02/08/2021 8:05 am
    En Sánchez aquest anava de personalitat o integritat quan rodava cercant vots del seu partit i . . ara és incapaç de defendre la veritat pel que fa a les demandes catalanes tot sabent ser de raó i de ( mínima ) justícia ! PD : un altre incapaç de fer cara a la misèria moral així com a la màfia d' aquest estat !
    Ricard 02/08/2021 10:03 am
    En política el que no es pot fer és el ridícul. Parlar amb castellans de res és o fer el ridícul o simple traïció perquè tots sabem que no serveix per a res, és a dir, dóna més temps per exterminar Catalunya.
    GROC 02/08/2021 10:41 am
    Els tontos de torn ,no saben dir res mes que Ferrovial etc etc. No son ni lloros UNES POBRES RATES DE CLAVAGUERA , amb control a distancia
    Porcs traïdors 02/08/2021 1:47 pm
    Els únics optimistes amb la taula de l'estafa, son els qui cobren sous BOE.

Nou comentari