Costa de recordar quant de temps feia que el Parlament no feia una acció impregnada de valors republicans i allunyada de l’estretíssim carril de l’autonomisme i la repressió judicial i política espanyola. Queden molt lluny aquelles lleis i resolucions que desafiaven un estat autoritari en defefensa de valors democràtics, com les lleis de la desconnexió del 2017. Certament, la represió, tant l’explícita com la que amenaça de tombar qualsevol llei que no sigui del gust madrileny, converteix en anòmala l’activitat diària del Parlamernt. Però la mala praxi i la falta de moral no tenen res a veure amb tot això.
És per això que el fet que la Mesa del Parlament hagi enterrat definitivament les llicències d’edat, un exercici d’immoralitat que la cambra ha permetrat durant tretze anys i que ha suposat regalar 1,7 milions d’euros de diner públic a funcionaris que volien tenir la butxaca plena des del sofà de casa, és una gran notícia per al país. Perquè es deixen de malgastar diners públics amb una martingala vergonyant consentida per tots els partits -tret de la CUP i Cs, que no tenien representació a la cambra aleshores-, però sobretot, perquè el Parlament recupera els valors democràtics i republicans que, de fet, li pertoquen com a institució recuperada del país.
Amb les llicències d’edat s’havia normalitzat, de forma opaca i immoral, una pràctica que no és exclusiva del Parlament sinó que respon a una manera de fer molt escampada a l’Espanya autonòmica. Paguetes a amics, portes giratòries, estructures de poder en xarxa, partits que funcionen com a agències de col·locació en administracions… Naturalment, una flor no fa estiu i el Parlament i el país no faran net del tot. Però sens dubte rectificar és de savis i el fet que la Mesa del Parlament hagi matat aquest estúpid i indecent privilegi ja és molt pels temps que corren.
I qui sap si ara els funcionaris aprofitats, amb el copet a l’esquena dels polítics, fins i tot demanaran perdó per haver abusat del país i haver oblidat la naturalesa d’un funcionari, que és servir els ciutadans i no servir-se dels ciutadans per enriquir-se.
