La pandèmia de la Covid-19 s’ha guanyat el títol de la pandèmia dels girs de guió, la majoria dels quals s’han produït a les portes de les vacances, quan la ciutadania es disposa a gaudir. Així des de 2020 es va acumulant sorpresa rere sorpresa: quan teníem coll avall que la pandèmia anava de retirada, entra un nou element en joc i el miratge es desfà. Ja va passar a la cinquena onada, amb l’explosió de casos entre joves, i ara amb la sisena onada i l’ensurt addicional de la variant Òmicron a les portes de Nadal. En aquest context, el Govern ha anunciat que es reactiva finalment el passaport Covid, un certificat que ha de servir per frenar l’actual sisena onada.
Com sosté el conseller de Salut es tracta d’una mesura que no se sap si funcionarà i fan bé les autoritats d’insistir en què no existeix “la mesura” definitiva que liquidi el problema que el món té amb el SARS-CoV2. És millor donar per fet que alguna cosa pot anar malament que no pensar que tot anirà bé per després haver de gestionar la frustració. El problema romandrà mentre el virus circuli i la clau ara és aconseguir que ho faci menys i al mateix temps que s’originin menys casos greus que posin en perill el sistema sanitari.
En el moment actual de la pandèmia, però, hi ha mesures sobre les quals qualsevol en pot veure els aspectes contradictoris, sobretot quan es tracta de decisions que no es prenen únicament amb el filtre de l’evidència científica. El físic Àlex Arenas n’apuntava una aquest matí en una entrevista. Alguns empresaris han apuntat amb encert que és contradictori que es demani certificat als seus clients però en canvi els treballadors puguin accedir a l’establiment sense presentar aquest passaport. A més a més no es tracta d’una obligació de vacunar-se. Si hi hagués la possibilitat de fer-se fàcilment tests gratuïts probablement un treballador no vacunat podria preservar el seu dret a no vacunar-se i al mateix temps contribuir al projecte actual col·lectiu de fer espais segurs on el contagi sigui pràcticament impossible.
