L’Estat envia missatges cada cop més afinats. El Tribunal Constitucional ha confirmat, per unanimitat, la condemna per desobediència contra el conseller Carles Mundó, que li va significar un mes llarg de presó preventiva, inhabilitació i unes conseqüències econòmiques desorbitades. I, el mateix dia, el TSJC ha apuntat contra Roger Torrent, expresident del Parlament de Catalunya, al vicepresident Josep Costa i a dos membres de la Mesa a petició de la Fiscalia. Se’ls acusa de permetre que es debatés a la cambra catalana sobre el mateix que es debat al carrer i als mitjans de comunicació, inclosos els de Madrid.
Però aquesta vegada la novetat és que l’ofensiva, molt calculada, impacta contra els sectors més partidaris del diàleg d’ERC. És més, Roger Torrent ha patit desqualificacions continuades, fins i tot dintre del propi partit, per considerar-lo massa disposat a contemporitzar amb les limitacions provinents dels poders de l’Estat. Els tribunals espanyols han volgut escenificar que no fan cap distinció entre el president Torrent i el vicepresident Costa, per més que el propi independentisme els situï en dos extrems estratègics enfrontats.
Amb gent a la presó i a l’exili des de fa tres anys llargs, més de tres mil investigats i un zero a la casella del diàleg, el govern més progressista de la història és indistingible del PP. El PSOE no és més que el PSOE. Per si calia, ho han deixat clar als qui dubtaven. La solució mai no passarà per Madrid.
66 
2 
