Al marge de quines siguin les mesures que s’acabin imposant, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, el fet és que el Govern català ha demostrat, una vegada més, una manca absoluta de sensibilitat respecte a l’hostaleria, la restauració i l’oci nocturn. A les empreses d’aquest sector no els han servit de res els esforços constants per anar adaptant els locals a les normatives -canviants i, sovint, poc justificades- que els han anat arribant. Ja poden eixamplar la distància entre clients, reduir aforaments, desinfectar taula per taula o exigir el passaport Covid a tothom al llindar de la porta… El resultat sempre és el mateix: A ells els toca pagar la pandèmia.
Però és que, a més, aquest anunci de la Generalitat s’ha fet la mateixa setmana de Nadal, amb les neveres plenes i les reserves completes. Un fet que generarà impagats a tota la cadena de productors i distribuïdors, ja de per si molt tocats. Si els restaurants no poden treballar és impossible que atenguin uns pagaments referits a molts productes que, simplement, caducaran. Això afecta a sectors molt diversos al llarg de tot el territori. La sensació d’abandonament és real perquè el Govern no ha anunciat cap mena de sistema de compensació, més enllà de promeses indefinides.
Des del principi de la crisi, l’administració catalana s’ha distingit sempre per la radicalitat en les mesures anti Covid, just a l’altre extrem de la Comunitat de Madrid. S’equivoquen, probablement tots dos. Però el fet és que aquesta competició entre autonomies condemna, diferencialment, una part important de l’economia catalana.
