Aquesta setmana el Parlament ha aprovat la creació de la comissió d’estudi sobre el model policial. Bé, de fet, sobre el model policial de l’ordre públic a Catalunya. Curiosament, el Parlament estudiarà una part petitíssima de la policia, però bàsica i necessària. Es veu que no cal posar en dubte ni la Comissaria General d’Informació, -a la que li manca destressa, modernor, tecnologia i més intel·ligència-, ni com treballen els efectius destinats a Trànsit -un model que també s’hauria de posar en qüestió a la vista de les estadístiques- o bé les famoses oficines de relacions amb la comunitat així com la disparitat de models de les policies locals. Però, vaja, sembla ser que això són figues d’un altre paner.
Com a mínim, desperta certa esperança una societat que com a mínim sempre posa en dubte l’actuació de la seva policia. És bo per la ciutadania i, sobretot, és bo per a la policia. La voluntat de reformular l’ordre públic que té el Parlament i, que en certa manera el mateix cos ja va fent, no es pot quedar en el debat de foam sí o foam no. L’ordre públic és una cosa molt seriosa i molt més complexe. És un dels elements claus del famós monopoli de la força i base clau del poder de l’Estat. Els diputats han de ser agosarats i descarnar la situació social de Catalunya, amb tots els ets i uts, les seves mancances i els seus excessos.
Segurament a la comissió hi hagin els diputats portaveus d’Interior de les formacions. Tots preparats, amb ganes i prou desimboltura com per fer una feina interessant, vàlida i eficient. Per això demanaria als diputats que obrin totes les finestres i la comissió sigui un lloc on s’estudiï, es debati i es pensi sobre conceptes com el dret a la manifestació i la protesta en els nous contextos, la nova visió de la desobediència, la idea de la seguretat humana en el seu conjunt, el poder de la informació ben treballada, i, molt important, de la gestió de la pau social i no pas de la reacció a situacions extraordinàries. Aprofitem l’ocasió.
