La detenció del president Carles Puigdemont a l’Alguer ha estat una veritable operació Boomerang. Una operació d’una part de l’Estat absolutament irredent a una caça obsessiva per la seva figura. A més, resolta en menys de 24 hores. El preu reputacional de l’alta judicatura espanyola ha estat car. Així mateix la causa catalana s’ha transformat per unes hores en un problema espanyol. La utilització del fòrum shopping per part del magistrat instructor, el truc de buscar la jurisdicció més beneficiosa, ha resultat un nyap que ara incomoda fins i tot a Madrid.
Les cleques de ja diverses jurisdiccions europees han estat sonores. No és que Europa ens miri, ni de bon tros, però sí que veu fins i tot que els Estats tenen límits que no es poden passar. Un d’aquest és la detenció d’un eurodiputat quan el mateix Estat reconeixia a la justícia europea que les euroordres estaven suspeses o, més aviat, posposades. I no estem parlant d’un eurodiputat que es dediqui al tràfic de droga, sinó de la persona que va liderar un procés polític pel que alguns membres del seu Govern s’han passat gairebé 4 anys a la garjola i finalment, el mateix Estat els ha hagut d’indultar. La resolució de la jutgessa italiana és simple però hi diu moltes coses. Una de principal és que la detenció va ser legal. No fos cas que la policia, i de retruc la justícia italiana, s’hagués ficat en un embolic. Una detenció legal però un alliberament immediat.
Un efecte boomerang però que no es limita a la batalla judicial que sosté una part de la judicatura contra el president Puigdemont. Els sards independentistes es queixaven que l’afer Puigdemont no havia augmentat les seves files de seguidors, però sí que havia fet més independentistes… catalans a l’illa. Com diu Julià Taurinyà, una maniobra per fer Països Catalans. “Puigdemont libero”, un titular el presentador de la RAI, encarregat de llegir la premsa a l’informatiu matinal, deia amb l’elegància d’un noatri de la Toscana, i que a la Moncloa no haurà agradat gaire.
