Un altre cap de setmana d’incidents i aldarulls en botellots, amb espectacles esperpèntics: la policia fugint del lloc on intentava dispersar un grup de joves i destrosses en una línia de tren i un campus universitari. A mesura que s’allarguen les restriccions que impedeixen l’obertura dels locals d’oci nocturn per la pandèmia, creix el nou model de diversió per a noctàmbuls. Els que tenen menys recursos es llancen al carrer i els més sofisticats s’apunten a un nou turisme sorgit com a resposta a unes restriccions que a Catalunya encara no se sap quan s’acabaran. La competència ja no és només Madrid, sinó França i altres destinacions prou a l’abast com per fer-hi un salt el cap de setmana.
Els botellots i les festes il·legals –no regulades administrativament– no s’han inventat per la Covid. Però la persistència de les restriccions estan consolidant aquest model de diversió. Molts joves s’han iniciat així en les sortides nocturnes i és el que troben normal. I a molts altres que havien tastat el model convencional també els agrada la nova fórmula. S’ha de tenir en compte que a Catalunya el clima permet l’oci a l’aire lliure tot l’any –a l’hivern només cal un bon anorac– a gairebé tot el país. S’està generant un circuit informal d’organitzadors de festes cada dia menys espontànies. I, mentrestant, els locals amb llicència continuen tancats i barrats. Quan puguin tornar a obrir, es veurà fins a quin punt el canvi d’hàbits és irreversible i persisteixen les dificultats per gestionar –des de l’ordre públic– la nova manera de divertir-se, molt més barata.
Les ganes de diversió en grup com a contrapès a la rutina diària i les obligacions quotidianes existeixen des de sempre i no desapareixeran quan les autoritats considerin que són inconvenients. Es poden contenir, amb mesures molt dures, durant un període breu de temps. Però és inviable allargar tant la prohibició mentre la normalitat va anat tornant a la resta de l’activitat social. A banda de la manca de civisme d’alguns individus –que no es pot justificar de cap manera–, s’ha d’acceptar que s’ha generat un problema nou amb l’oci nocturn i encarar-lo. Anar-lo deixant de banda amb l’argument que hi ha qüestions més urgents –com la tornada a l’escola– només el farà més gran.