L’Ajuntament de Madrid -en mans del PP, Cs i VOX- va treure el mes de novembre passat la llista amb els 2.937 noms de víctimes del franquisme que estaven en un memorial del cementiri de l’Almudena. Però no content amb això, ara també ha tret els textos de tres plaques, entre ells uns versos del poeta Miguel Hernández. L’obsessió de la dreta amb l’anihilació de la memòria històrica ha sobrepassat tots els límits.
L’any 1939, Julia Conesa, una de les noies de les Tretze Roses, era afusellada per la dictadura franquista precisament al cementiri de l’Almudena. La Julia va escriure una carta a la seva mare abans de ser assassinada, on li demanava: “Que el meu nom no s’esborri de la història”. Ara, hi ha un monument a aquestes noies de les Joventuts Socialistes Unificades, les edats de les quals oscil·laven entre els 18 i els 29 anys.
Vuitanta anys després de tots aquests crims, i en un Estat que es vanagloria de viure en democràcia i de ser un país europeu i modern, n’hi ha uns quants -i no són pocs- que volen passar per sobre de totes les atrocitats que es van cometre. I sempre són els mateixos: els que van guanyar. Fa anys que ho intenten. Que volen esborrar els seus noms, com temia la Júlia, per així fer oblidar els seus propis crims.
Però no, ni traient la llista de les 2.937 víctimes, ni esborrant uns versos de Miguel Hernández, aconseguiran esborrar cap dels vostres noms de la història. N’hi ha que en tindran sempre, de memòria.
