Les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Wad Ras han proposat aquesta setmana classificar en tercer grau els presos polítics. Si s’accepta, Junqueras, Romeva, Forcadell, Turull, Rull, Forn, Bassa, Cuixart i Sànchez passaran a un règim de semillibertat i segurament només hauran d’anar a dormir a la presó entre setmana. Inevitablement, aquesta proposta és celebrada pel món independentista -especialment pel que suposa per aquests nou demòcrates injustament empresonats-, però no és cap bona notícia en termes estrictament polítics i democràtics.
Tots ells porten entre dos i tres anys a la presó. I, tenint en compte que un sol dia tancats ja és una injustícia, no hi ha res a celebrar. Tot i així, la realitat és que a Catalunya aquesta notícia és rebuda amb alegria, mentre que a Espanya no els preocupa per res. I això és així per diversos motius. El primer, perquè tenen el Suprem, que és més que probable que acabi estudiant el tercer grau dels presos i decidint què fer-ne. I ja se sap que, com bé ha constatat la consellera Capella, no seria la primera vegada que aquest tribunal actua seguint raons d’Estat, i no de dret.
I en segon lloc perquè, lamentablement, Espanya ha aconseguit el seu objectiu. Ha fet el que ha volgut, ha vulnerat tots els drets que ha pogut, i ha portat la repressió fins a les últimes conseqüències. Fins a tenir presos polítics i exiliats, amb els consegüents drames familiars. I, a més, ha deixat clar a l’independentisme -i a qualsevol tipus de dissidència política- que és un estat capaç de tot, d’actuar sense cap límit per defensar la seva unitat territorial. La justícia -europea- arribarà, però mentrestant tot ha quedat ‘atado y bien atado”, que diria aquell.
