Noves energies, velles regles

"Es pot intentar aprofitar el 'momentum' –forçat per la UE– per fer que l'energia no només tingui un origen no contaminant, sinó que deixi de transportar-se llargues distàncies"

Paral·lelament a la polèmica sobre l’ampliació de l’aeroport, i amb mecanismes similars, se n’arrossega una altra igual de transcendent per al país i per a les generacions futures: com s’han de regular les energies renovables? Després de tota una vida veient que només els ecologistes apostaven per aquesta font d’energia neta, deixant-los sols i ignorant-los, ara l’exigent i necessària normativa europea ha abocat Catalunya a una cursa desenfrenada. I podem tenir un greu accident. Les renovables han deixat de ser cosa de hippies i són un gran negoci, perquè ja no només les faran servir quatre neorurals. Grans corporacions empresarials hi estan interessades. De manera que una operació que se suposa que intenta portar un nou sistema energètic s’està fent amb amb les regles del mercat de sempre.

Qui té més capacitat inversora és també qui té més influència per imposar el missatge que anem tard i que, per tant, se’ls ha de deixar fer. Grans parcs eòlics i de plaques fotovoltaiques en àrees agrícoles o enmig del mar, si convé. Un altra constant que es repeteix és que els projectes més grans –els que superem els 50MW– no els pot autoritzar la Generalitat, sinó que depenen de l’Estat. La falta de sobirania genera l’amenaça de sempre: s’enduran els projectes a Madrid perquè els autoritzin allà –només cal fer que superin els 50MW– i ubicaran les instal·lacions, per exemple, a l’Aragó, per vendre aquesta energia als catalans sense que cap ajuntament del país en rebi els impostos generats.

Només la voluntat decidida de fer un canvi de paradigma pot trencar aquest xantatge: si els legisladors catalans deixen la mandra i eviten les pressions de les grans corporacions, es pot intentar aprofitar el momentum –forçat per la UE– per fer que l’energia no només tingui un origen no contaminant, sinó que deixi de transportar-se llargues distàncies i es produeixi majoritàriament a prop d’on s’ha de consumir, en quantitats més petites a cada lloc, aprofitant quirúrgicament zones on ja hi ha l’impacte de l’activitat humana en lloc d’esguerrar-ne de noves massivament. Una vegada més, el que anomenem el territori està en peu de guerra i ja acumula molta experiència en la protesta. Se li ha pres el pèl massa sovint. I si aquest cop tampoc se l’escolta tornarem a llençar un altre tros de país a les escombraries mentre figura que volem salvar el Planeta.

Comentaris

    On és el problema?. No t'emboliquis amb la sobirania que no ve al cas 07/06/2021 6:01 pm
    Si el límit de la potència per a l'aprovació de la Gene és de 50 MW, amb dissenyar centrals de 49,9 MW tot arreglat. Pregunta-li a la Laura Borràs que de MW no sap res però d'afinar pressupostos al límit de la legalitat sap lo seu i lo del seu cosí.

Nou comentari