Hi ha àmbits en què la lluita per la igualtat de gènere es batalla a cop de quota, generalment allà on s’exerceix un cert poder, ja sigui polític, social, econòmic o medàtic, de resultes del qual es podria modificar l’estatus quo i que altrament estarien monopolitzats per homes. Llistes electorals, càrrecs polítics en administracions, tertúlies o columnes d’opinió en mitjans de comunicació, però també consells d’administració d’empreses, espais on les dones comencem a tenir una presència digna, que no equitativa, malauradament, perquè som considerades una quota i no pas perquè s’hagi arribat a una consciència social real d’igualtat de gènere. Un estadi, el de la igualtat plena, en què es miri el cervell i el currículum i no l’entrecuix. Tant per als homes com per a les dones seria el més just.
Tristament, la nostra societat encara no està preparada per a tanta honestedat. Mentrestant, les quotes són un peçaç, probablement l’únic que es podia posar, però que fa massa anys que dura. I honestament, no tinc clar si les quotes ajuden les dones a visibilitzar-nos o a estigmatitzar-nos. Som tertulianes perquè som dones i no perquè som periodistes o expertes en una matèria, o en tot cas, per totes dues coses? Algú li ha dit mai a un home que el conviden a un tartúlia política com a quota home? Perquè a la inversa, sí. En dono fe. I una dona, ha d’acceptar ser consellera, posem per cas, d’Empresa, perquè el partit ha d’omplir carteres amb dones encara hi hagi un company molt més preparat?
I si les quotes el que estan fent és fer més gran la bretxa per comptes de ‘reeducar’ qui pren les decisions perquè les prengui en funció del talent i no del sexe? Certament, per una qüestió de rols històrics i de dinàmiques socials, els homes estan molt més exposats -i s’exposen més-, de manera que la possibilitaat de ser ‘seleccionats’ és molt més elevada. I en politica encara més: En tots els partits, de dreta a esquerra sense excepció, són els homes els que mouen els fils a l’hora de repartir el poder, per molt que la cap de llista o la portaveu sigui una dona. Per tot plegat, malauradment, les quotes semblen una manera de frenar la brutal discriminació que patim les dones.
Dit això, hi ha una alternativa millor a les quotes per garantir una presència digna de les dones en els àmbits de la vida que no es regeixen per criteris objectius? La imposició per llei tampoc no sembla una bona idea perquè no aniria a l’arrel del problema: la societat patriarcal. Canviar el pes de la història és un repte ingent que implicarà més d’una generació, i cal començar des de l’escola. Mentrestant, el mal remei de les quotes és el que hi ha.
1 
