Amb la tardor, arriba el transtorn obsessiu colonial. La delegada de la metròpoli a Catalunya, Teresa Cunillera, considera que el fet que el SEPE tingui a la misèria a milers de famílies catalanes que no aconsegueixen que se’ls facin efectives les prestacions a què tenen dret és culpa dels propis afectats, que són d’on són: “Ens ho hauríem de fer mirar en tant que catalans, hem deixat de ser un destí atractiu”. És a dir, el fet que l’administració de l’Estat exhibeixi aquest nivell de desordre i incompetència es deu a què els funcionaris “no volen venir”. Una afirmació que conté dos pressupòsits. El primer, que els catalans no som capaços, com a societat, de gestionar les pròpies prestacions d’atur. I en segon lloc, que ja no caiem bé als funcionaris de Madrid i que, en conseqüència, hauríem de fer alguna cosa per ser més simpàtics perquè si no es negaran a venir i ens quedarem sense els diners que se’ns deuen. La senyora Cunillera no ho ha dit, però ja afegeixo jo que per pagar impostos no cal ser simpàtic i sí que hi ha funcionaris de sobres.
La gestió desastrosa del SEPE està essent la principal font de desesperació social per a milers de famílies que truquen a telèfons on mai ningú no respon i deixen peticions a mails inerts. Les prestacions es cobren quan Déu vol i no s’informa dels motius dels retards ni què implica el mur de silenci administratiu contra el que xoquen. Tant és així que moltes empreses han decidit -tot i la precarietat de les seves finances- avançar i complementar els diners que haurien d’estar garantits per l’administració de l’Estat.
Però tot plegat, diu la delegada Cunillera, que és culpa nostra i que “ens ho hauríem de fer mirar”. Una advertència per a la què només té resposta i projecte l’independentisme, no pas l’unionisme provincià que ella representa.
1 
