Hi ha un home que encara deu estar donant voltes al perquè de la seva dimissió. S’hi ha vist abocat però no ho acaba d’entendre. Ho deixa ben clar en la carta adreçada a la ministra. Insisteix a considerar “encertada” la decisió que l’obliga a dimitir però plega per no malmetre més la imatge del col·lectiu que fins ahir comandava, que resulta que és l’exèrcit espanyol. Des del seu punt de vista, el món és boig i ell dimiteix per responsabilitat, però no ha fet res mal fet. I el cas és que Miguel Ángel Villarroya –Jemad, que vol dir Jefe de Estado Mayor de la Defensa– deu tenir raó a la seva manera. Després d’haver sigut un altíssim càrrec militar i del ministeri de Defensa amb el PP –amb María Dolores de Cospedal– ratificat i ascendit després pel PSOE –amb Margarita Robles–, deu ser normal que s’hagi acabat creient que és imprescindible i intocable. Una persona que fa dècades que veu com se li quadren milers de subordinats i que és premiat pels dos grans partits espanyols quan governen, difícilment pot entendre el que li està passant ara.
I el que li està passant és que Margarita Robles ja acumulava massa desastres i el cas de la vacuna ho ha fet saltar tot pels aires, no el podia deixar passar, perquè s’ha fet públic, esclar. Aquesta vacunació irregular d’alts comandaments de l’exèrcit, en paral·lel al festival de polítics miops que estan fent el mateix, s’afegeix a l’espectacle vergonyós de les rodes de premsa de la primera onada de la pandèmia. Aquelles en què Villarroya tractava els ciutadans com a soldats –“todos somos soldados“–, amb el que implica de pèrdua de llibertats, i dient tota mena de ridiculeses, com el seu famós “hoy es viernes en el calendario, pero en estos tiempos de guerra o crisis, todos los días son lunes“. I després s’hi ha afegit l’allau de missatges de pulsió colpista de militars retirats en cartes a Felip VI, manifestos i xats. La ministra necessitava que passés alguna cosa, i ha passat la dimissió del Jemad.
El que ens hem de preguntar és per què es va donar marge a l’exèrcit per què fes el seu propi protocol de vacunació, per què se’ls va entregar la seva pròpia partida de vacunes? Era de preveure que decidirien aplicar-les a la seva manera. I això vol dir jerarquia, jerarquia i jerarquia. O no és això, un exèrcit? Això arriba de la mateixa manera que 40 anys de governs del PSOE i el PP han deixat que l’exèrcit seguís el camí que ha triat, amb elements ara retirats –però en actiu fa 5, 10, 15 anys– que són els que s’atreveixen a dir el que realment pensen. Després de tots aquests anys i de la comèdia d’aquest cap de setmana, com a ciutadans ens queda una única opció: buscar la manera de dir “no, nosaltres no som soldats”.
3 
30 
