Des de l’extracció de “la crosta nacionalista de TV3”, que propugnava Joan Ferran (PSC) el 2007 fins al seu tancament i destrucció de la mà de Vox i amb aplaudiments del PP i Cs, passant per la dèria permanent dels socialistes de comptabilitzar ideològicament tertulians i de qüestionar el criteri dels professionals de la casa, suposadament tots abduïts per la dictadura independentista. Una tesi, per cert, que els Comuns també avalen. La televisió pública catalana, líder d’audiència i de qualitat, ha estat, està i estarà sempre en la diana de l’unionisme. Justament, perquè ha estat, i encara intenta ser, un gran artefacte de normalització lingüístic i de socialització en la llengua del país. Centenars de milers d’infants i adolescents catalans coneixen en Mic, sigui quina sigui la seva llengua materna. I això, al supremacisme castellanista, li cou.
L’unionisme pretén fer mal conscientment a TV3 com un dels puntals de cohesió de la societat catalana per raons òbvies. Però també l’independentisme pot fer-li molt de mal si ara que s’ha format un nou Govern la televisió i la ràdio es converteixen, com ha passat fins ara, en un cavall de batalla de poder entre ERC i Junts. Seria lamentable tornar a assistir en els propers dies a un ball de noms i de carnets polítics per ocupar les direccions i els càrrecs intermedis d’aquests mitjans, i encara més, que es fes una purga política interna. Més encara quan hi ha un acord teòric perquè els directius dels mitjans siguin triats per mèrits professionals i no per ser de més o menys gust del partit a qui li ha tocat controlar TV3 o Catalunya Ràdio.
Que TV3 i Catalunya Ràdio són estructures d’Estat és una evidència. Cal tractar-les com a tals i no com una joguina de partit. això també és fer “Generalitat republicana”.
54 
29 
