Independentistes de tota la vida o nouvinguts, unilateralistes, processistes, pactistes, intel·lectuals, acadèmics, polítics professionals, empresaris, docents, activistes, exiliats, jubilats, dels d’eixamplar la base, dels de la confrontació intel·ligent, del sector negocis, dels anticapitalistes… Tant se val, tots són considerats enemics per l’Estat espanyol i tots són tractats com a elements a combatre, sense manies de ciutadania ni escrúpols democràtics.
De cop, hem descobert que per als aparells de l’Estat no hi ha matisos ni contemplacions. A qualsevol independentista se l’ha de destruir políticament, al marge de si col·labora en la governabilitat al Congrés dels Diputats o si combat les institucions espanyoles des de Brussel·les. Els botiflers que veu tanta gent a Catalunya, simplement, no existeixen. Tots són iguals, vistos des de Madrid.
És una lliçó que, de tan evident, ha estat del tot ignorada pels líders polítics i socials que ara veuen com ells -i, sovint, les seves famílies- han estat anys sota una lupa clandestina i autoritària. Anys de plom, plens d’informes de claveguera i campanyes de notícies a mitjans fake. No hi ha ningú, a l’altra banda de la taula. Tots volten per les clavegueres que hi ha per sota.
23 
