Un dels llegats d’aquest primer any sota règim de pandèmia és la submissió gairebé acrítica de la ciutadania a decrets governamentals que, en moltes ocasions, han establert mesures contra natura. Per això és una bona notícia que el Govern apel·li de forma insistent en la necessitat de corresponsabilitat per interpretar les normes des del sentit comú o la lògica: estaria bé que s’apliqués sempre i no es multessin parelles que no poden acreditar que formen una bombolla. Exemples clars recents per aplicar-hi la lògica: la normativa absurda de la mascareta a la platja o la mobilitat per Setmana Santa. L’emergència sanitària ha fet saltar alguns dels pilars bàsics de les societats lliures i obertes i ha atacat de forma severa drets fonamentals imprescindibles com els de la lliure circulació o reunió. No és només que els ciutadans de països rics no puguin vitajar com ho feien abans de la Covid: després hi ha el problema de les persones que no poden escapar de països on viuen entre enormes dificultats. Segons un estudi del CIDOB, la contracció de la immigració no estacional en els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic va ser del 18% en el primer trimestre del 2020 i un 72% en el segon trimestre.
Malgrat que existeixen unes normes clares de distanciament social a Catalunya —en principi ningú pot sortir de la seva bombolla de convivència i si ho fa se li demana que sigui amb mesures de protecció—, encara hi ha qui considera que les restriccions són poques. L’aposta del Govern però està sent la de deixar en mans del ciutadà l’objectiu de no contagiar-se un cop surti de casa seva. Davant la idea que les mesures a Catalunya són laxes —que ho són en comparació a les que s’han vist al Regne Unit, Alemanya, França o Itàlia— cal tenir present que hi ha un arrest domiciliari nocturn des de l’octubre del 2020. Aquesta diferència respecte altres països pot ser aprofitada pels ciutadans d’aquest país com una oportunitat per desprendre’s del paternalisme que intenten practicar alguns governs, tractant la ciutadania com aquells adolescents eixelebrats a qui cal marcar-los uns límits. Això no vol dir que s’hagi d’alliberar el Govern de les seves funcions, que les té i són enormes.
L’atenció màxima que es posa sobre les mesures anti-Covid genera la sensació de viure en un lloc on la ciutadania s’ha abandonat als braços del govern i que viu, en conseqüència, a l’expectativa d’allò que decideixi un comandament central, el Procicat, del qual amb prou feines se’n coneixen els components. Un comandament que pot introduir en les mesures algun biaix ideològic i moral. Cal engegar un procés de descompressió d’aquest sistema de funcionament. A més, en permetre activitat diürna (eminentment laboral), però no nocturna (perquè la diversió ha estat anatematitzada totalment i ja tota festa en els mitjans apareix sota l’etiqueta d'”il·legal”), les mesures que ara mateix regulen el nostre trànsit per la vida indiquen —perquè un govern ho decideix— en quin moment del dia passen les coses que donen sentit a la vida. Si Catalunya supera aquesta Setmana Santa sense un agument de contagis exponencial com es va esperar també per Nadal es podrà interpretar que els ciutadans d’aquest país, conscients del que es juguen, han sabut administrar la seva llibertat de forma prudent en benefici de tots. Un pas més per reclamar que se’ns alfuixin o treguin les cadenes que ens lliguen des de fa un any malgrat que hi hagi veus d’oposició que preguin per opcions més autoritàries.
44 
13 
