El gran think tank de l’Estat espanyol, el Real Instituto Elcano, admet sense manies que això del Procés ja gairebé ni afecta a la imatge exterior d’Espanya. És a dir, que la diplomàcia espanyola té altres coses per ocupar-se’n i, sobretot per preocupar-se’n. El pensament del gran centre estratègic de l’Estat, amb Felip VI al capdavant i les terratinents del BOE a través de l’Íbex, és que no cal patir, perquè l’independentisme no treu la son de ningú.
De fet, la idea de l’Elcano ja l’han portada a la pràctica. El mes de setembre, el primer que va fer l’actual ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va ser carregar-se España Global. Un artefacte diplomàtic del seu antecessor, el socialista català Josep Borrell, que recollia l’aparell creat per José Manuel García Margallo, amb el nom de Marca España. Fos mecanismes per potenciar el nom i la imatge d’Espanya, extraordinàriament finançat i amb barra lliure per fer barbaritats comunicatives. Albares s’ha estimat més recuperar la secretaria d’Iberoamèrica i Caribe i potenciar un instrument de diplomàcia cultural com “El español en el mundo”.
El fet que l’Estat no mostri cap neguit pel que pugui dir el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg sobre la sentència del Procés és força indicatiu. Tampoc han mostrat cap preocupació pels fiascos en la caça al president Carles Puigdemont, pel cas del conseller Lluís Puig o pel cas Valtònyc. De fet, tampoc mai ha aixecat bandera blanca davant les bufetades que van rebre d’Europa pels processos contra presos embolicats en casos de terrorisme o contra membres de la mesa del Parlament basc, com Gorka Knörr que va ser condemnat a Espanya mercès a l’única acusació de… Manos Limpias.
Els analistes del think tank tampoc s’equivoquen gaire. Van engarjolar tot un Govern, van condemnar-lo a gairebé 100 anys de presó, van empresonar dos líders civils i van jugar amb escarni, mala llet i ànim de revenja amb els drets penitenciaris. I què va passar? Res. Manifestacions de colors, protestes i com a màxim exponent d’ira popular, els fets d’Urquinaona. De retruc, centenars de represaliats. Si fos diplomàtic espanyol segurament dormiria com un soc sempre i quan pensi que el passat és només passat i no pas un miratge. Al capdavall, també mantenen la rocambolesca història que Rússia està rere el Procés.
