Hi haurà fotografia de la mesa de diàleg. Serà dimecres 26 i qui ha estat més interessat en aquesta escenificació és el PSOE, que necessita que ERC li aprovi els pressupostos a Madrid. El suposat diàleg s’ha quedat en un decorat de fons, una excusa per fer viable la legislatura del govern PSOE-Podemos. El govern de l’Estat considera que aquesta iniciativa és la plataforma d’aterratge de l’independentisme cap a un nou autonomisme, una eina estètica com a succedani d’un tracte bilateral. ERC, en canvi, creu que la forografia és l’inici d’una època diferent en què el ‘peix al cove’ generi recursos suficients per eixamplar la base per la via dels serveis socials.
El cas és que, des del punt de vista de Madrid, la mesa de negociació és completament redundant respecte a la comissió Estat-Generalitat. Pedro Sánchez limita els punts a negociar a la mateixa llista que va passar per mans de Mariano Rajoy i que s’arrossega des dels temps de José Luis Rodríguez Zapatero. Però ERC necessita una excusa per aprovar els pressupostos de l’Estat i l’única que té a mà és la foto de Pedro Sánchez asseient-se en una taula amb la Generalitat a l’altra banda.
És cert que el clima social ha millorat i que això es deu a la distensió dialèctica del nou govern de Madrid. Però també és veritat que la mesa en si no solucionarà res més que els interessos immediats del PSOE i les possibilitats electorals d’ERC. Per al país, res.
