El discurs de la ministra de Defensa, passejant-se per tots els mitjans de comunicació per repetir, una i altra vegada, que l’Exèrcit espanyol està ple de demòcrates defineix perfectament quina opinió té el govern del PSOE/Podemos sobre la intel·ligència mitjana dels seus administrats. Cada carta de comandaments a la reserva és minimitzada, sense tenir en compte que mai no ha existit cap mena d’iniciativa en el sentit contrari. Al revés, quan algun militar demòcrata -un, per ara- s’atreveix a replicar els seus companys neofalangistes automàticament se l’acusa de traïdor i se li fa el buit social.
Ara els toca fer veure que no té cap importància que una festa de soldats paracaigudistes, la majoria uniformats, tingui una cançó de la División Azul com a banda sonora. La 250 Infanterie Division de la Wehrmacht d’Adolf Hitler continua mitificada dins d’amplis sectors de la població espanyola, especialment entre els servidors de l’Estat i, molt específicament, entre els cossos armats. Un fenomen que va fer-se ben visible amb la darrera gran operació de repressió de la Guàrdia Civil contra l’independentisme, batejada impúdicament amb el nom de Volhov, una batalla guanyada per les tropes nazis, amb el suport dels falangistes espanyols, en territori rus.
L’Exèrcit espanyol, com l’alt funcionariat i els cossos policials estan infestats i infectats per l’herència de Franco. Fins que això no es reconegui Espanya serà una democràcia vigilada i de molt baixa qualitat. I si el govern més progressista de la història ens vol enganyar, ha fet tard. A aquestes altures de la història mirar cap a un altre cantó és, simplement, suïcida. Fins i tot per a ells.
