El líder del PP, Pablo Casado, ha tornat a buscar aquest cap de setmana el protagonisme amb una declaració esperpèntica de les que considera que li resulten rendibles. Si no, no les faria. Immers en la cursa que realment el desespera, la que té amb la seva companya de partit Izabel Díaz Ayuso –amb dificultats per assolir les seves cotes de populisme, per al qual ella té més talent–, simplifica i banalitza cada dia més el seu discurs. I si per l’esquerra o des de Catalunya se’l critica o se’l ridiculitza, millor per a ell. Perquè amb qui competeix és amb una dreta encara més extrema, Ayuso i Vox.
Així és com aquesta vegada –dies després de l’estrany episodi de la missa per Franco, que no pot ser cap error sinó una polèmica buscada– ha decidit donar espectacle amb la llengua que suposadament s’imposa en la sanitat catalana. Als centres sanitaris públics de Catalunya hi ha metges de tot el món. Tots parlen castellà amb fluïdesa –independentment de si és la seva llengua materna o d’adopció– i amb una mica de sort t’entenen si tu parles en català. Res més que això. Però Casado se les ha empescat per fer una pregunta pretesament retòrica que li sembla eficaç: “Per què un català pot exercir la medicina perfectament a Lleó?”. Li és igual si la resposta és òbvia: perquè els catalans, des de fa segles, estan obligats per l’Estat espanyol a entendre i parlar el castellà, de manera que qualsevol català, metge o forner, sempre podrà atendre un nadiu de Lleó en la seva llengua. Cosa que, si fos per ell, no podrien demanar els catalans.
El missatge de Casado seria una altra pallassada de consum intern si no fos perquè dona les culpes (d’un problema inexistent) a Pedro Sánchez. I tant l’un com l’altre regulen la seva posició sobre Catalunya tenint en compte les seves expectatives electorals a Espanya. És impossible trencar aquesta dinàmica, es faci el que es faci, mentre Catalunya pugui ser objecte de mercadeig entre ells.
