Falten quatre mesos per a les eleccions que haurien de ser el reset de les relacions malmeses entre els partits independentistes. Això implica un marge de tres mesos per mirar de posar-se d’acord sobre uns mínims abans de la campanya electoral. Junts per Catalunya i ERC, que comparteixen govern des de fa gairebé cinc anys i tenen en el seu espai la majoria dels que més greument estan patint la repressió per l’1-O, rivalitzaran una vegada més per l’hegemonia electoral de l’independentisme. I arribaran a aquesta cursa amb moltes ferides encara obertes. Uns i altres necessiten guanyar aquestes eleccions al Parlament: per a ERC és l’eterna assignatura pendent i Junts necessita consolidar el nou partit després de la ruptura amb el PDECat. Això podria convertir la campanya en una guerra sense treva.
No falten les veus que consideren que la manera de sortir del bucle és que hi hagi un vencedor clar i que fins i tot es plantegi governar en solitari. Però no és aquest l’esperit del que reclama l’independentisme de la societat civil. Per la Diada, l’ANC i Òmnium van exigir als dirigents dels dos partits que busquin l’entesa, i el vicepresident d’Òmnium ho ha tornat a fer, amb countundència, en una entrevista aquest diumenge en aquest diari. Marcel Mauri ho té clar: “Ja s’ho han dit tot”. Ara, abans de les eleccions, espera d’ells “una proposta” per continuar avançant en el projecte d’emancipació que dos milions de catalans han expressat reiteradament que volen, malgrat que no els ho han posat fàcil.
Han passat tres anys des dels fets de l’octubre del 2017, des que es va comprovar fins on podia arribar l’estat espanyol. Els efectes de la repressió s’han vist no només en el fet gravíssim de tenir líders polítics i socials empresonats i exiliats, sinó també en el fet que les relacions entre uns i altres han arribat a ser gairebé inviables. I no només perquè fos impossible que es reunissin físicament. Ara han de trobar la manera de superar-ho.
