El PSOE estudia enviar ministres com a caps de cartell de grans ciutats a les municipals 2023. Las Palmas (ara en mans socialistes), València i Barcelona (on governen amb un alcalde de l’òrbita Podemos) són tres llistes on Pedro Sánchez voldria fer desembarcar un pes pesant de l’aparell del PSOE provinent de Moncloa. Tres ministres, Darias, Morant i Iceta, respectivament, apareixen a les travesses que cada territori nega tres vegades.
Però el sol fet de plantejar exportar candidats que a hores d’ara fan política a centenars de quilòmetres de la ciutat que podrien governar, ho acabin sent o no, és un menyspreu a la política de proximitat que evidencia que per al PSOE -i no seran les úniques sigles que facin operacions de màrqueting de candidats- les municipals del 28 de maig de 2023 seran ben lluny dels projectes per a les ciutats i molt a prop de les espanyoles.
Quantes alcaldies grans conquereixi cada partit donarà una idea de si Espanya s’encamina cap a un govern de dreta-extrema dreta o si se sosté l’acord a l’altre bloc, és a dir, de si el PSOE manté el poder o el perd amb l’alternança històrica que, de fet, ha donat esteabilitat al règim del 78. L’estratègia conté implícit un menyspreu evident no només cap als candidats locals, sinó cap a la política municipal.
Portar un ministre i apartar el candidat local sense unes primàries o fent-les però posant tota la maquinària perquè guanyi el paracaigudista és una pràctica que no és nova. A Barcelona, el PSC i el mateix Iceta asseguren que Jaume Collboni serà el candidat. Però hi ha risc de cremar-se posant la mà al foc que el PSOE no tornarà a repetir una operació “efecte Illa” amb l’ “efecte Iceta” si una enquesta en tornar de vacances ofereix possibilitats de posar contra les cordes Ada Colau i recuperar la capital. Això sí, el PSOE hauria d’escenificar una retirada de Collboni -que ja ha avisat que forçaria primàries- com va aconseguir que fes Iceta per cedir el pas a Illa i que no semblés el que era, una imposició del PSOE.
El PSC jura i perjura que no hi haurà debat sobre el candidat. Però la prudència, i l’experiència, aconsellen escoltar la dita castellana “cuando el río suena, agua lleva”.
4 
