Esperem que a Maria Eugènia Gay la facin ministra el més ràpid possible perquè el seu càrrec com a degana fa temps que empeny el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona a rebolcar-se cada cop més més en les clavegueres de l’Estat. No calia que el convidés l’ultra José María Fuster-Fabra perquè la taula rodona (“La rellevància constitucional del ministeri fiscal”), amb el fiscal Javier Zaragoza, sigui una vergonya cívica per a qualsevol persona amb una mínima sensibilitat democràtica. A Zaragoza l’hem vist i escoltat com menystenia i insultava els milers de ciutadans d’aquest país que van ser agredits per la Guàrdia Civil i el CNP en el judici contra el procés i en el posterior contra el major Trapero i la direcció del Departament d’Interior.
No és una qüestió de pluralitat, sinó de sensibilitat democràtica. Zaragoza va dir en el judici que “hi va haver un us legítim de la força policial i només hi va haver dos ferits greus“, menyspreant la humiliació colonial que va patir aquesta societat. No només això, el fiscal va exhibir un ultranacionalisme clamorós quan va atacar, amb fúria visigòtica, el tribunal alemany que va negar-se a extraditar el president Puigdemont per una rebel·lió inconsistent: “El tribunal alemany va convertir en ordre europea de detenció [de Puigdemont] en un nou element, una ordre europea d’enjudiciament. Va creure que podia enjudiciar els fets“.
Javier Zaragoza pensa que “la pretensió dels pobles de convertir-se en estat és insostenible” i aquesta posició política -que no comparteix ni l’opinió pública catalana, ni la mundial- ha estat el que manté a la presó persones innocents, a més d’un exili creixent, mentre s’aplica una repressió expansiva. Sisplau, Gay ministra sùbita i que els advocats tornin a defensar la societat.
