El cas de Marcel Vivet té un nou capítol que és una volta més a la soga que l’administració catalana s’està posant al coll, havent perdut de vista l’origen de tot plegat. Un informe del Departament d’Interior al qual ha tingut accés El Món –elaborat arran d’una petició parlamentària de la CUP– defensa l’actuació dels Mossos d’Esquadra en aquest afer i la decisió de la conselleria d’exercir l’acusació particular contra el jove acusat, que podria trobar-se aviat amb una condemna ferma de cinc anys de presó. L’informe inclou també la negativa a aclarir per què hi ha un altre noi acusat dels mateixos fets –cop de pal de bandera en un canell al mateix mosso– en un altre jutjat. Tot això passa poques setmanes després que el nou funcionament dels serveis jurídics de la Generalitat hagi permès al Govern a presentar un recurs per demanar que li rebaixin la pena.

Tot aquest embolic amb decisions contradictòries és possible, a més a més, amb la implicació d’àrees del Govern que treballen sota un mateix color polític –ERC–, de manara que no és atribuïble a la suadíssima batalla entre els dos partits de l’executiu. El problema és un altre: la pressió constant que tenen els consellers d’Interior perquè no se’ls desbordi el descontent de la tropa –aquest dissabte s’ha vist amb una manifestació unitària de diversos sindicats policials– topa amb la demanda social i política –en aquest cas, liderada per al CUP però compartida per moltes altres veus– d’evitar abusos i acusacions arbitràries i desproporcionades. Així es produeix el xoc.

Però el més greu –a més que els cinc anys de presó que pengen sobre el cap de Vivet– és que amb to això s‘ha deixat de banda el perquè de tot plegat: Marcel Vivet ha sigut jutjat pels aldarulls d’una protesta contra la manifestació de l’entitat Jusapol, que aixopluga policies espanyols del CNP i de la Guàrdia Civil, van venir a fer a Barcelona dos dies abans del primer aniversari de l’1-O. L’objectiu era “homenatjar” els agents que havien participat en aquell dispositiu de violència policial organitzada contra els votants que intentaven arribar a les urnes. La provocació d’una entitat ultra va acabar enfrontant els Mossos amb manifestants independentistes. El que ha passat els tres anys que han passat des d’aquell dia és exactament el que volien aquells policies espanyols: bronca entre sectors de l’independentisme i del Govern. Quan els que es barallen es despertin, Jusapol encara serà allà.

Comentaris

    Narcís Octubre 25, 2021 | 09:38
    Ras i curt : com pot permetre's un ' sindicat ' fumi aquesta mena de manifestacions, funcionaris fumin aquesta mena de manifestacions, damunt, funcionaris armats que són pel que hi són, ço és, si pensen haver fet allò que el deure els hi mana i demana .. perquè manifestar-s'hi ? PD : és obvi delata no ser part del deure, de l' obligació, de la professió que desenvolupen, l' anar a estomacar persones pacífiques i sense cap inconvenient a la convivència ni als carrers, que tan sols posàvem una papereta a una urna manifestant el parer de no voler seguir per més temps dessota estat opressor tot cercant la llibertat mitjançant la independència !
    Luisnomeacuerdo Octubre 25, 2021 | 13:59
    Ya sabes chati, con los fascistas independentistas palo y zanahoria, y sorprendentemente sigue funcionando, es tal la indigencia mental de los fascistas independentistas que es fácil engañarlos. Seguimos.
    Sió Octubre 25, 2021 | 16:51
    Alguns Mossos s'assemblen cada cop més a la Guàrdia Civil i alguns dels seus dirigents també. Són com un contrapoder al Govern, a l'estil que tan bé coneixem. Papereta difícil d'Interior que de moment està fent seguidisme al que criticava fins ara.

Nou comentari