Comencem una setmana que pot ser decisiva per a l’exili però també per a la justícia espanyola, que s’hi juga el prestigi d’un estat europeu. Malgrat que fins ara totes les decisions que han anat prenent diverses instàncies judicials europees han sigut a favor dels exiliats, el fet que no siguin definitives –excepte en el cas de l’exconseller Lluís Puig– és el gran argument dels que sostenen que finalment els exiliats del Procés seran entregats a Madrid. El precedent de Puig ho dificulta, però està clar que encara està tot obert.
Dimarts, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, examinarà la qüestió prejudicial plantejada des de Madrid pel jutge espanyol Pablo Llarena, que no veu clar que el mètode emprat pels tribunals belgues que han denegat l’entrega de Lluís Puig hagi estat el correcte. Dit de manera simplista i planera, Llarena considera que, dins de la UE, quan un estat membre reclama un perseguit se li hauria de lliurar de manera gairebé automàtica. El magistrat del Suprem no entén que els seus col·legues flamencs hagin ficat el nas en el seus afers.
La discussió, en realitat, és d’una alta complexitat tècnica, i les defenses de tots els exiliats estan preparades per afrontar-la. Fa més de quatre anys que es preparen. És evident que no hi ha res decidit, i la justícia espanyola també s’hi haurà d’esforçar. De fet, ja ha après, després de trobar-s’hi una vegada darrere l’altra –a Bèlgica, a Alemanya, a Sardenya–, que la persecució d’uns exiliats polítics no pot ser el passeig militar que esperaven.
Però les instàncies judicials espanyoles només fan aquest esforç quan han de sortir a defensa-se a Europa. En el que consideren el seu territori continuen actuant –sempre parlant dels casos polititzats– amb mètodes gairebé de taverna. És el que continua fent el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, el del cas Volhov, on es continua alimentant el guió de TBO que la Guàrdia Civil intenta sostenir, amb la seva afició per la tesi del suposat suport rus al Procés. Com publica avui El Món, la unitat de policia judicial de la Benemérita burxa ara en un imaginari finançament provinent de l’entorn del Kremlin. Com en tants altres episodis del mateix cas, l’únic que aconsegueixen demostrar són converses absurdes i intents d’alguns espavilats d’aprofitar-se de la situació política del 2017, sense cap resultat. Que un jutge encara alimenti aquestes fantasies quan han passat més de quatre anys i no s’ha arribat enlloc és un deliri equiparable al del diari El español, que intenta trobar avantpassats catalans en la genealogia de l’oligarca rus Roman Abramovich. Un deliri amb diners públics.
4 
