L’Estat espanyol continua obsessionat amb les ambaixades catalanes. Queda clar en la resposta parlamentària del ministeri d’Afers Exteriors a una pregunta de la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo a la qual ha tingut accés El Món. Per ser exactes, queda clar en el fet mateix que la pregunta hagi existit i en la resposta que ha rebut. Álvarez de Toledo ha volgut burxar el govern de Pedro Sánchez en un dels molts flancs que ha d’atendre en la defensa de la pàtria. I els altres han contestat amb to de milhomes: que sàpiguen els independentistes que no els treuen la vista del damunt, i que sàpiga el PP que si cal podem ser tan durs com ells. Per si en quedava algun dubte.
L’única diferència entre aquesta resposta parlamentària i la que hauria donat el PP el 2017 és l’embolic habitual del PSOE, que ho condimenta tot amb unes gotes talante. Per això apunta que la “comunitat autònoma de Catalunya, com tota la resta, pot projectar-se internacionalment en el marc de les seves competències”. Però després va de cara a barraca i adverteix que, si els catalans es passen de la ratlla, “analitzarien la situació a fi d’adoptar les mesures necessàries”. Que no vol dir res i vol dir-ho tot alhora.
Contràriament al que li passa a l’independentisme no institucional, que es queixa de falta d’acció des del 2017, a Espanya –govern, oposició i judicatura– els deu semblar que la promoció del projecte d’autodeterminació està avançant molt en el front internacional. S’ho creuen més que la majoria de catalans sobiranistes.
El cas és que amb la internacionalització del Procés en guaret hi ha una excepció: el front judicial. Si l’actual consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, ha tingut un escenari d’or des que va accedir al càrrec va ser a Sardenya, on l’acció exterior de Llarena va posar els focus sobre Carles Puigdemont i la causa que simbolitza, amb el president Pere Aragonès fent costat al president a l’exili, encara que ERC i Junts estiguin en tensió permanent. És Llarena qui porta l’acció exterior de l’independentisme. Álvarez de Toledo faria bé de parlar-be amb ell. O ja ho deu fer.
