Davant de la moderna escenografia de factura contemporània de La Bohème i sobre una platea en la penombra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, descarregava aquest dilluns la seva defensa dels indults. Una mesura decimonònica —amb orígens cap al 1870— que, si bé suposa un benefici directe evident per les persones que a qui se’ls aplica, no resol ni de bon tros el problema de fons. Aquest continua ancorat exactament en el mateix punt i probablement hi romangui molt de temps, a no ser que algun factor que ara se’ns escapa acabi sacsejant de nou les estructures de l’Estat per obrir-se pas.
La resolució del conflicte passa, com li recordaven centenars de persones a les portes del Liceu al líder socialista, per una mesura que no precisa de retenir persones contra la seva voluntat a un lloc on no volen estar i obre la porta a que es facin realitat i siguin practicables les idees que uns polítics defensen en campanya electoral: el projecte independentista. Sánchez admet en el seu discurs que hi ha qui està a favor de la unió de Catalunya a la resta de l’estat. De mateixa manera, doncs, ha d’acceptar que els que defensen un projecte antagònic puguin continuar defensant les seves idees i mirar de fer-les possibles.
Tot i les crítiques als indults, cal reconèixer que Sánchez ha tingut habilitat en jugar amb les dates de la concessió, que ha caigut precisament per ocupar un espai informatiu i compensar l’impacte que pugui tenir l’informe crític del Consell d’Europa amb el càstig infligit als líders del Procés des de l’1 d’octubre del 2017. Les ombres que aixeca l’informe sobre la democràcia espanyola queden dissimulades per la mesura de gràcia que, a més a més, ofereix a la premsa internacional una línia de continuïtat per a la història dissortada dels polítics i activistes que van ser condemnats a severes penes de presó per un acte polític democràtic, pacífic, l’objectiu del qual (o el crim tan terrible) —és a dir la independència— mai es va consumar.
A nivell exterior, els indults compliquen la internacionalització del procés pel que fa al relat, però poden també ajudar-lo si els indultats aprofiten la seva llibertat per teixi aliances a l’exterior. Caldrà veure quins límits imposa la vida de polític indultat a la llibertat per viatjar i dedicar esforços a explicar més enllà de les fronteres de l’estat espanyol els motius que l’independentisme té per marxar d’Espanya.
