Ha estat detinguda, a Alemanya, Irmgard Furchner, una anciana de 96 anys acusada de suposats delictes comesos durant la Segona Guerra Mundial. La dona tenia entre 18 i 19 anys quan va accedir a la feina de mecanògrafa del camp de Stutthof, a Polònia, on es van cometre milers d’assassinats. Es podria argumentar que una simple secretària no pot prendre grans decisions, però els tribunals alemanys tenen per doctrina que qualsevol persona que hagués format part, voluntàriament, de l’engranatge nazi ha de ser considerat responsable del resultat. És per aquesta raó que també s’està jutjant un guàrdia del camp de Sachsenhausen, tot i la seva condició de centenari.
Aquesta és la gran diferència entre el règim de Hitler i el de Franco, entre els nazis alemanys i els falangistes espanyols. La dictadura espanyola va mantenir-se dempeus fins la segona meitat dels anys setanta i els seus aparells repressius -polítics, policials i judicials- van sobreviure, intactes, a l’anomenada Transició. De fet, els privilegis de les classes dirigents franquistes van poder ser heretats, tranquil·lament, pels seus descendents. Les mecanògrafes falangistes gaudeixen, avui, d’una jubilació plàcida i generosa.
A Alemanya ja queda molt poca gent per jutjar. Però a Espanya encara n’hi ha moltíssima, amb trenta anys més de dictadura, repressió, tortures i assassinats. I això explica, en part, la bunquerització de les institucions de Madrid.
