Una de les poquíssimes coses interessants de la passada legislatura va ser la creació de l’ASI. És un acrònim que significa Àrea de Seguretat Institucional. Un grup de setanta mossos triats per fer d’escortes del president de la Generalitat, dels expresidents i del conseller de Presidència. La gràcia d’aquest grup és que estava inspirat –de fet, n’era la font– en la guàrdia republicana que va crear Lluís Companys l’any 1938. Per cert, un dia s’haurà de fer justícia amb els mossos que el van acompanyar a l’exili.
És un grup dirigit per un experimentadíssim intendent forjat en unitats d’elit com el Grup Especial d’Intervenció (GEI) . Una altra de les característiques d’aquest grup és que actua no només al marge del servei d’escortes sinó del cap del cos, Josep Lluís Trapero. De fet, la tasca d’aquesta guàrdia presidencial és protegir el president i els expresidents i evitar la fiscalització de Trapero en la seva vida privada, professional o institucional. El cap del cos dels Mossos no n’ha de fer res de la vida dels presidents. Una situació que no fa cap mena de gràcia a Trapero.
Així, el cap de l’ASI no té dependència orgànica amb el cap del cos, al marge que siguin prefectures que van explicar fil per randa com detindrien tot un Govern o que van esbossar com detenir Quim Torra si feia el sord a la inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la pancarta. Per dignitat i per respecte institucional, el presidenciable Pere Aragonès hauria de mantenir l’ASI, malgrat les pressions que ha rebut per desmantellar-la o renunciar a aquesta àrea. Encara que sigui, per la memòria del president Companys.
109 
4 
