Un Joan Laporta més inclusiu que mai ha entrat en campanya sense més promesa que molta dedicació, però garantint tanta feina com calgui per redreçar un club que fa anys que navega pel llindar del precipici. El Barça no només ha perdut brillantor esportiva com a equip, sinó que ha desdibuixat els contorns d’una identitat que Laporta i la majoria d’aquest país tenen molt clara: El FC Barcelona és un club català i obert al món. Aquesta és la clau i, en aquest sentit, la primera presidència de Joan Laporta (2003-2010) avala la recuperació d’aquests valors de catalanitat i universalitat. El Barça és més que un club per això.
Aquest Laporta reeditat subratlla la condició col·lectiva de la seva proposta, amb la inclusió de personatges de perfil acusat com, per exemple, Jaume Giró, fins fa poc màxim responsable d’una entitat de tanta penetració social com la Fundació la Caixa, així com directius i col·laboradors que fa dècades que treballen amb ell. Queden per a la campanya algunes assignatures pendents, com una major feminització de la llista i la màxima inclusió possible d’altres candidatures dins del projecte, per tal no només de fer-lo més transversal, sinó de demostrar flexibilitat i capacitat de pacte.
La cursa ha començat i no hi ha un favorit indiscutible. Només queda clar que, aquesta vegada, són més que unes eleccions.
1 
