El debat sobre la unilateralitat s’ha tornat a posar al damunt de la taula, després que aquest dilluns el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi deixat entreveure, si bé no de manera directa, en una carta oberta que no és una via que ajudi a assolir la independència. No es podrà dir que no existeixen evidències que sostenen la idea. Però també caldria dir que es tracta d’una via no plenament explorada per Catalunya. Segons s’ha explicat, la via unilateral va ser desplegada a Catalunya de manera parcial, fins que determinats temors per una reacció violenta de l’aparell de l’estat espanyol van fer que la classe dirigent es fes enrere i les bases del moviment es quedessin palplantades a plaça Sant Jaume esperant l’inici del següent capítol que obrís la porta a la nova república. I el següent capítol no va ser tan esplendorós com s’havia arribat a imaginar.
Tant la via unilateral com la via pactada o escocesa necessiten també la concurrència de moltes persones per acabar assolint l’objectiu plantejat. La via unilateral també hauria de ser una via àmplia. Finalment les dues opcions poden ser plenament vàlides, sempre que disposin de la suficient concurrència que, tant en un cas com en l’altre, esdevé un requisit fonamental per a l’èxit. La independència de Catalunya hauria d’evitar el caos i ser un procés tranquil, com ho ha estat la separació del Regne Unit de la Unió Europea (UE), però el fet que un d’aquests ingredients per fer la independència sigui Espanya desperta tots els recels, donada la sacralització de la seva unitat territorial. Ara bé, sigui quina sigui la via a aplicar s’haurien de reunir les condicions perquè aquesta vegada sí els objectius es materialitzin amb èxit.
Després del 14-F Catalunya continua basculant entre les dues opcions i caldrà veure com s’arriba a definir una estratègia conjunta tenint en compte aquesta disjuntiva. Es fa difícil predir escenaris futurs però de moment les urnes han avalat l’aposta pel diàleg d’ERC, que en coherència ha iniciat un procés d’evident distensió amb l’estat espanyol que comanda el PSOE per facilitar-lo. Està per veure quins moviments de plaques tectòniques provoca aquest procés també a Espanya i comprovar si alguna cosa ha canviat després de l’1-O.
33 
2 
