S’haurà de ser molt simplista a partir d’ara per continuar definint la CUP només amb l’adjectiu “antisistema”. No és que s’hagin tornat conservadors, ni que hagin deixat de voler sacsejar el sistema i fins i tot trencar-lo per transformar-lo. De fet, l’independentisme és això. Però, després del moviment que han fet aquest dimecres, serà cada vegada més difícil presentar-los com el partit eternament adolescent i referir-s’hi amb frivolitat. Encara s’ha de veure si la decisió de convocar ERC i JxCat a una reunió d’urgència per arrossegar-los a signar un document de mínims té efecte. Però de moment ja ha quedat clar que les dues formacions majoritàries de l’independentisme entenen que si la CUP les crida a capítol més els val anar-hi. Això indica una influència creixent dels cupaires, la coherència dels quals, altres vegades criticats per falta de sentit de la realitat, és un valor a l’alça enmig del panorama actual. També s’ha evidenciat que de tant en tant ERC i JxCat recorden que l’independentisme és un moviment de va de baix a dalt i no al revés, com agradaria a Madrid.
Hores després de la lliçó de la CUP, els representants de les dues formacions encallades en la negociació han hagut d’escoltar un dur discurs de Jordi Cuixart en un acte que ha demostrat la gran (i transversal) capacitat de convocatòria d’Òmnium Cultural. L’esbroncada pública que els ha clavat –invertint-hi hores d’un dels escassos permisos penitenciaris que té el president de l’entitat, com la resta de presos– hauria de provocar-los dificultats per dormir, almenys un dia. I després els hauria de fer reflexionar. Sobretot perquè diumenge es trobaran, per rematar la setmana, amb una concentració de l’ANC.
L’independentisme de la gent –de moment, el 52%, segones les urnes– no desapareixerà. Però si s’han de repetir les eleccions –que no serà només culpa dels uns o dels altres, sinó a repartir– sí que el resultat canviarà. L’abstencionisme creixerà encara més –i no precisament en l’unionisme– i la CUP podrà cridar al vot útil.
1 
