Aquest cap de setmana aquest diari publicava una entrevista a Dolors Feliu, candidata presidir l’ANC. Feliu, que és jurista, plantejava diverses opinions interessants i, en particular, explicava com l’estat espanyol, a més de recórrer a la repressió, juga també la carta d’entretenir l’opinió pública amb debats divisoris. Això fa redirigir el focus cap a qüestions que, més que centrar una majoria en un objectiu comú, en malmeten la seva relació. És a dir, l’allunyen d’aquell objecti. El debat sobre el 25% sembla també formar part d’aquesta estratègia per entretenir la ciutadania al voltant d’una qüestió absurda. Perquè absurda és la idea d’estar debatent que un tribunal estableixi un percentatge de presència del castellà per resoldre una suposada manca de coneixement de l’idioma.
La decisió del tribunal suposa una ingerència en les competències que té el Govern en la definició del model d’escola del país, que a Catalunya compta a més amb un consens ampli. Però és que, a més, la mesura intenta imposar uns criteris allunyats de la ciència pedagògica. Més que perseguir uns objectius d’aprenentatge sembla que el que es vol és fer un cop d’autoritat. Això suposa una interferència en el dret dels infants a rebre coneixements en base a un mètode d’aprenentatge que tingui una base científica. El que no sembla molt encertat és plantejar la presència d’una llengua per raons polítiques, com és el que es desprèn de la imposició dels tribunals.
El canvi legislatiu plantejat pels partits del Govern, més l’acord el PSC i Comuns, ha posat en alerta els defensors de la llengua. El problema rau de nou en la qüestió del pes o presència que té una llengua i és cert que el canvi que s’ha plantejat posa les bases per modular la presència del castellà a les aules, però s’entén que també ha de servir per modular la presència del català als mateixos centres. Els partidaris de l’acord defensen que a la pràctica això contribuirà a reforçar l’ensenyament de català perquè és el que està en desavantatge en molts centres del país. El més important, però, continua sent que el sistema educatiu català pugui garantir que tot l’alumnat, un cop graduat, pugui superar amb èxit qualsevol prova lingüística, sigui en català, castellà o en la tercera llengua que sigui. I això no hauria de deprendre de percentatge sinó de mètodes d’aprenentatge.
3 
