Aquests dies, i des de ja fa un temps, el Procés (TM) ha adoptat un nou concepte polític al diccionari polític: “la Generalitat Republicana”. Fa de bon sentir. De fet, el concepte republicà sempre fa de bon sentir. Malgrat que encara caldria aclarir i contextualitzar moltes coses sobre el sentit i la història republicana. Però és difícilment acceptable utilitzar aquest terme, de gran profunditat política per referir-se a una administració que prou feina té a mantenir competències de gestió.
Com exemple, la darrera Generalitat Republicana feia coses com la “isard”, una extraordinària pistola inspirada en el Colt fabricada al Parc Mòbil de la Generalitat Republicana. Una arma interessant, simbòlica i fruit de la mentalitat de conflicte. Un símbol de la lluita pel monopoli de la força, el motor on rau l’exercici del poder veritable. Allò va ser la prova, entre d’altres coses, del que més a prop ha estat la Generalitat de ser “republicana”. Una institució que prenia decisions tan sobiranes com la creació d’una indústria de guerra.
Ara sembla que la Generalitat Republicana és un producte de marquèting polític, de piulada ràpida i discurs difús. Molt allunyat de la Generalitat que per raons polítiques i, sobretot, de necessitat va fer coses com la Isard. Dissortadament, la Generalitat és el que és i no cal convertir-la en una ineficaç plataforma romàntica per cremar lideratges o els minsos espais de poder que li resten. Ara com ara qui creu que cal que entri més gent a la presó, o que marxi algú més a l’exili? No estem sota el control d’una Generalitat Republicana, ni de bon tros. És ridícul i poc respectuós amb un passat prou recent. Ara bé, tot i estar molt, molt lluny del símbol de la Isard, s’hi podria estar més aprop del que molts imaginen. Només caldria fer seriosament un bon control de danys i prendre contramesures.
74 
42 
