La hipòtesi de l’error culpable del CNI en els atemptats del 17-A no és nova, ni se l’ha inventat l’excomisssari Villarejo. De fet, ja l’any 2019 el diari Público va publicar una sèrie de documents que demostraven que el cervell del grup terrorista, l’imam Abdelbaki es Satty, era un confident dels serveis d’intel·ligència espanyols, que en controlaven tots els moviments. Però, malgrat tots els indicis, les autoritats judicials espanyoles es neguen, una i altra vegada, a investigar les relacions -intenses i sostingudes en el temps- entre el cap de la cèl·lula jihadista i el CNI. Una negativa que la Fiscalia ha reiterat un cop conegudes les declaracions de Villarejo. Ni hi ha explicacions de l’executiu, ni hi ha comissió d’investigació al legislatiu, ni l’àmbit judicial pensa fer res. La posició dels poders de l’Estat és incompatible amb un mínim de confiança dels ciutadans en les institucions que paguen amb els impostos.
És difícil que, en un sistema pluralista, els tres poders es posin d’acord en obstaculitzar una investigació tan important com la del 17-A. Però si el quart poder s’hi afegeix, ja es fa impossible parlar de democràcia. Els mitjans de comunicació de Madrid han actuat com una extensió més del poder de l’Estat, ocultant a l’opinió pública espanyola indicis gravíssims d’implicació de les clavegueres de l’Estat en el 17-A. Cap dels diaris de Madrid ha tingut ni un centímetre de portada per als dubtes sobre aquells atemptats, un menyspreu paral·lel al de les associacions de víctimes del terrorisme, a hores d’ara només interessades en les seqüeles penitenciàries del conflicte basc. El triangle PSOE, PP, Vox ha adoptat la mateixa actitud silenciosa.
La societat catalana -independentista o no- mereix una explicació clara i a fons dels atemptats en què van morir, entre moltes altres víctimes, dos nens. Negar la veritat connota Espanya com una societat èticament insensible, políticament immadura i socialment irresponsable.
