Juan Rull i Ignacio Turull

"Juan Ignacio és un detall, d’acord, però fa el concepte"

El Tribunal Constitucional, amb dos dissidents i dos magistrats que s’han retirat convidats per les recusacions de les defenses, han obert la via dels presos polítics cap Europa. En concret, la condemna del conseller Jordi Turull serà la primera que arribarà a una cort internacional per constatar si s’han vulnerat drets fonamentals segons el marc de les democràcies liberals, avançades i alliberades d’hipoteques ideològiques absolutistes . En principi, és un camp neutral.  

Com a mínim, possiblement tindran més cura. La duresa de l’aplicació de la sentència del Procés es constata en què fins i tot, el ministeri fiscal recorre els permisos penitenciaris de 12 hores. La màquina s’ha posat en marxa i quan més corre, més velocitat agafa. Menys complexes a l’hora de prendre decisions que grinyolen en l’entramat de drets fonamentals. Fins i tot, d’una manera mecànica amb un punt macabra i sobretot, de mal gust. 

L’exemple és evident. Fa dues setmanes, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull van veure com tombaven els seus recursos contra la retirada del tercer grau per part del jutge de Vigilància Penitenciària compartint alegrement els arguments del fiscal i del Tribunal Suprem quan el va tombar per primera vegada. En aquella sentència, el magistrat relacionava la sentència escrita per Manuel Marchena en referència als presos per argüir la seva decisió. 

Curiosament, el jutge va utilitzar la resolució penjada a la xarxa per part del Consell General del Poder Judicial, és a dir, un document que s’anonimitza canviant el nom dels condemnats o processats perquè és pel gran públic. El nom que substitueix els tres presos polítics és Juan Ignacio. Aquest fet constata que el jutge ni va tenir un testimoni certificat de la sentència sinó que va argumentar anular un dret penitenciari amb una sentència difosa en obert a la xarxa. Ni el detall de relacionar la sentència amb el nom dels condemnats. Juan Ignacio és un detall, d’acord,  però fa el concepte. 

Comentaris

    Ricard 25/04/2021 3:44 pm
    L'habitual ganduleria castellanista.
    Isma 25/04/2021 2:29 pm
    El criteri és que un órgan administratiu depenent de la Generalitat gestionada per colpistes no pot fer una relectura a conveniència d'una sentència judicial que estableix penes privatives de llibertat per la comissió de delictes gravíssims. El que voleu els independentistes és impunitat per imposar la vostra agenda de ruptura, divisió i enfrontament. Sí que sou d`imbècils, a més de fanàtics, si us penseu que ens creuarem de braços sense donar resposta desde la llei, la contitució, la democràcia i la justícia. Per molt que ploreu
      Piolin 25/04/2021 5:24 pm
      Burrrrrrooooo
      Ricard 25/04/2021 3:43 pm
      Som prou imbècils per no posar-vos a la frontera ara mateix. Quanta raó tens, "espavilat no imbecil".
    Narcís 25/04/2021 11:58 am
    La independència dels jutges no n ' és sagrada sobretot si n' és ben raonada i atesa a Dret ? PD : és obvi que la ' prevaricació ' n' és l' única arma que fumen servir.. cal desglossar el munt de proves que així ho confirma ( el súmmum n' és dir ' necessitar tractament per a resoldre deixin de ser representants de població que clama per la llibertat de sa nació catalana ' ! ) !

Nou comentari