La duració mitjana del mandat dels últims quatre presidents de la Generalitat és de dos anys i mig. Un de sol, José Montilla, ha estat capaç d’esgotar una legislatura sencera i d’això ja en fa més d’una dècada. No només això, sinó que un parell de generacions han quedat cremades i desplaçades de la política catalana, sobretot en l’àmbit dels partits independentistes que han patit de ple les represàlies de l’Estat. El resultat és que l’actual president, Pere Aragonès, i la major part del seu Govern pertanyen a una franja d’edat que arriba a dalt de tot de forma clarament prematura.
Al marge de quin efecte tingui la joventut en l’autoritat moral que necessiten desprendre els governants, el fet és que Aragonès i la seva generació són polítics professionals que estan molt lluny de la jubilació. Això tindrà una repercussió innegable en uns governants que tractaran de mantenir-se en el poder -si poden- durant dècades. D’aquí que tot un expresident del Parlament, amb el valor simbòlic que té aquesta figura, hagi estat lluitant per una conselleria de segon nivell.
Si la presidència d’Aragonès es queda en la mitjana dels darrers antecessors tindrem tot un expresident de la Generalitat amb 40 anys i tota una vida laboral per endavant. Però és que fins i tot si aconseguís la proesa de mantenir-se un parell de legislatures senceres estaríem parlant d’un jubilat de 46 anys, amb més de vint anys per omplir de nòmines mensuals. Tot això generarà efectes permanents que impregnaran -potser de conservadorisme- el futur institucional d’aquest país.
32 
3 
