Un jutge de Gant pregunta al Tribunal Constitucional de Brussel·les si la llei que preveu fins a tres anys de presó per a qualsevol que insulti el rei dels belgues és anticonstitucional o no. La qüestió no s’havia plantejat fins ara perquè a ningú no se li havia acudit, a Bèlgica, que aquella antigalla legal, promulgada fa dos segles, servís per ficar algú a la presó en ple segle XXI. Però com que a Espanya sí que es dóna el cas -a costa del raper Josep Valtonyc, de qui demanen l’extradició- els magistrats belgues han hagut de respondre amb una obvietat: Naturalment, la llibertat d’expressió està per sobre de les sensibilitats monàrquiques. La notícia ha merescut quatre ratlles a la premsa belga, ningú no s’ha escandalitzat.
Més enllà del fet de votar periòdicament, una democràcia és això. També és això. Un sistema judicial independent que jerarquitza correctament els drets i els valors de la societat i els fa compatibles amb la protesta, al marge de sacralitzacions mediàtiques i hàbits autoritaris. Per això el primer ministre belga, Alexander de Croo, ha inaugurat el curs del prestigiós College of Europe, afirmant que “la democràcia liberal no és la recepta més fàcil per als reptes actuals. Però n’és la correcta”.
Es pot argumentar que Espanya és una democràcia amb poca tradició. I és cert. Però també ho és que no evoluciona ni un mil·límetre cap a un sistema liberal de separació de poders i garanties democràtiques. No avança perquè les elits de Madrid no ho volen. I hi ha molt poca Espanya contra això. Tan poca que el projecte independentista no té alternativa.
