Sortosament, els indults han arribat. Abans però, la presidenta de Madrid i nou paradigma de la dreta extrema, Isabel Díaz Ayuso, va esverar el galliner embolicant el rei espanyol en la mesura de gràcia. Ayuso no fa res que no hagi estat premeditat. La invectiva al monarca sobre la signatura dels indults semblava tot un avís a navengants. Sonava a “Felip, que nosaltres hem estat amb tu, fins i tot, amb els escàndols del teu pare o el tres d’octubre”.
És una pura especulació. Però és possible imaginar que la vida dels indults seria més o menys llarga, més o menys breu, segons si Felip VI avalava la mesura de gràcia; i només pel tràmit de signar el BOE. Segurament, el Tribunal Suprem, que segons els esdeveniments dels darrers anys és l’òrgan que domina de cap a peus qualsevol part de l’Estat, només podria fer cas a la monarquia.
Si el Suprem volgués tombar els indults, però el monarca no, -sigui quin sigui el motiu-, segurament perviurien. Si tots dos els rebutgessin, no crec que Pedro Sánchez els haguès ordenat. Un algoritme que ens conduiria a pensar que la monarquia els ha acordat amb els govern Sánchez, al marge de la dreta histriònica i sense que aquesta faci prendre mal a casa dels Borbons.
